Alícia al país de les meravelles.

Nom:Alícia en el país de las maravillas
Autor: Lewis Carrol.
Editorial: Empúries
Traducció: Salvador Oliva Llinàs

Alícia i Walt Disney:

Qui no coneix aquesta versió de Alícia en el País de la Maravillas? Una mirada semblant però adaptada sobre el llibre.

Alícia i Tim Burton

Tim Burton ha fet una altra MIRADA sobre el llibre de "Alícia en el País de las maravillas" i "Alícia a través del espejo". Fusionant-los en un únic fil narratiu. Així ha creat una història vista a través d'uns altres ulls.

Personatges que més m'han agradat:


El sombrerero loco:

Tim Burton ha dotat a aquest personatge d'una gran quantitat de qualitats, a més a més ha creat una relació molt estreta i de molta complicitat entre aquest i l'Alícia. El sombrerero es converteix en acompanyant i ajudant de l'Alícia en el seu viatge.


Gat de Cheshire:



És impressionant com Tim Burton ha sabut plasmar en el personatge del gat tantes sensacions i tant diverses: és bò però amaga alguna cosa, no fa por però tampoc no fa gràcia. M'encanta aquest gat, tot i així si el tingués a casa dormiria amb un ull, almenys, ben obert.

Les Cròniques de Nàrnia: el lleó, la bruixa i l'armari.

Títol: Les cròniques de Nàrnia: el lleó, la bruixa i l'armari.

Autor: C.S. Lewis

Editorial:

Planeta S.A.

Il·lustracions:

Pauline Baynes.

Traducció:

Jordi Arbonès.

Un relat que ens endinsa en el món de la imaginació i la fantasia...

IMPRESSIONANT, MAGNÍFIC, AL·LUCINANT...

Poder tornar al món de la fantasía. Poder explorar nous móns, visitar espais mai vistos abans per ningú, emprendre aventures meravelloses...

I tot això, només travessant un simple armari, aquest és la porta d'entrada a la fantasía.

Aquest relat m'ha transportat a la època d'infantesa i als somnis constants.

La imaginació i la fantasia han tornat a la meva ment després d'anys d'oblit, i per què no la recuperem? Per què no tornem a somiar i a imaginar? Què té de dolent?

Dons endavant , som-hi!!!

FRASES DE LA PEL·LÍCULA "TIERRAS DE PENUMBRA"

• YA NO TENGO RESPUESTAS, SÓLO TENGO LO QUE HE VIVIDO...

És impressionant, la importància de L'ACCIÓ, de les experències, de viure. Al final és l'únic que ens emportarem, allò que em viscut, que em disfrutat, que em estimat i fins i tot que em patit

• LEEMOS PARA SABER QUE NO ESTAMOS SOLOS.
  

Moltes vegades quan llegim ho fem per no estar sols, però també per estar amb nosaltres mateixos, per aïllar-nos del món i refugiar-nos en la història d'un altre.

Mi fantasía



Mi mundo mi fantasía,
Si te molesta no es culpa mía.
¿Por qué no me dejan vivir en armonía?
Yo escojo mi camino, pues es mi vida.

Si quiero ver la libertad,
Si quiero pensar que todo es un sueño,
Si quiero llenar mi vida de magia,
Déjenme, que yo no estorbo en nada.

¿Qué qué pasará con mi vida?
Pues eso ya es cosa mía.
Soy felz escribiendo y leyendo,
Siento que por fin estoy viviendo.

Ustedes creen que está mal,
Y ¿quienes son para opinar?
Si no hacen mas que quejarse,
¿Cómo se atreven a reprocharme?

Estoy conforme con lo que soy,
Y lo estoy mas aun con lo que seré.
Mientras yo sea feliz,
La vida me sonreirá

PETER PAN

POEMA.

Quisiera volar al país de nunca jamás,

para jamás nunca volver.

Y Que en mí huida,

un rastro de purpurina delatase a donde voy,

pero nunca jamás poder encontrarme.

Volaría encima de los árboles, acompañada de los pájaros,

para que jamás nunca nadie me alcanzase.

Dormiría en las nubes, encima del océano

y con la manta del viento taparme si me enfrío.

Jamás nunca volvería,

nunca jamás aparecería,

Quisiera volar al país de nunca jamás

y destruir a los que destruyen la libertad,

para que jamás nunca carezcamos de paz.

Quiero irme a nunca jamás para jamás nunca

decir que nunca jamás no he podido soñar.

Feia molt de temps que no tenia la sensació d'estar espiant algú mentre llegia un llibre, el fet que estigui escrit en tercera persona, que algú t'expliqui allò que passa, és magnífic.
Tu els pots veure, però ells a tu no.
Els pots passar pel costat, tocar, rosar sense que se n'adonin. Fins i tot els pots tocar el nas, si vols.
El fet que els últims llibre que he llegit estiguin en primera persona m'ha provocat un gran plaer a l'hora de llegir-ho en tercera persona, he disfrutat molt.

EL TEMPS PER PETER PAN

Peter Pan NO TÉ TEMPS, aquest està detingut, no existeix per a ell ni la vellesa ni la mort. L'única referència del temps a la illa de "NUNCA JAMÁS" és el cocodril.

Peter Pan no té temps perquè no vol patir.

Quan ens fem grans és inevitable patir.

Pe revitar aquest dolor evita qualsevol tipus de record i s'amaga sota la façana de l'OBLIT.

A la illa de "Nunca jamás" allò important és l'acció, el PRESENT.

SÍNDROME DE PETER PAN.

KIM

Títol: Kim.
Autor: Rudyard Kipling
Adaptació: Eduardo Alonso.
Il·lustracions: Francisco Solé y Fuencisla del Almo.
Editorial: Vicens Vives.

VIATGE A LA ÍNDIA













Aquest viatge que he fet amb kim m'ha transmès paisatges, olors i sentiments.
He pogut conèixer una mica la Índia i els seus paissatges.






CULTURA ORIENTAL
















Què és el NIRVANA?

MIGUEL STROGOFF

Títol: Miguel Strogoff.
Autor: Julio Verne.
Versió: Lluís Quintana. (ADAPTACIÓ)
Edicions: Castellnou

QUÈ M'HA TRANSMÈS EL LLIBRE...

FORTALESA, PERMANÈNCIA, ENGINY, INSISTÈNCIA, RESPONSABILITAT, SEGURETAT, VALENTIA...

Aquests són alguns dels adjectius que m'ha transmès aquest llibre.

El personatge de Miguel Stroggof m'ha fascinat. El fet que es fixi una meta, que tingui un objectiu: "portar la carta de Moscú a Irkutsk" i que la compleixi sota tot tipus d'entrebancs i dificultats. Amb un viatge ple d'aventures però amb una fixació constant: PORTAR LA CARTA AL SEU DESTÍ FINAL.








FRASES SOBRE UNA META O UN OBJECTIU A LA VIDA:

• Incluso un camino sinuoso, difícil, nos puede conducir a la meta si no lo abandonamos hasta el final.
• La sabiduría es la meta del inteligente; el necio no tiene meta fija.Cuanto más alto coloque el hombre su meta, tanto más crecerá.
• En la guerra, como en el amor, para llegar al objetivo es preciso aproximarse.
• La no violencia lleva a la más alta ética, lo cual es la meta de la evolución. Hasta que no cesemos de dañar a otros seres vivos, somos aún salvajes.
• El objetivo de la educación es la virtud y el deseo de convertirse en un buen ciudadano.
• Todos tenemos un deber de amor que cumplir, una historia que hacer, una meta que alcanzar. No escogimos el momento para venir al mundo: Ahora podemos hacer el mundo en que nacerá y crecerá la semilla que trajimos con nosotros.
• Enderezaste tus pasiones hacia tu meta suprema; entonces se convirtieron en tus virtudes.
• En la carrera por la calidad no hay línea de meta.
• No hay distancia que no se pueda recorrer ni meta que no se pueda alcanzar.
  
  PER A VEURE MÉS FRASES D'AQUES TIPUS FES CLIC!
  
  
  TU TENS ALGUNA META O ALGUN OBJECTIU A LA VIDA?...
  "Jo SI, i cada vegada el tinc més a prop. Estic segura que l'aconseguiré pel simple fet que m'he fixat la meta i els objectius, hi arribaré passi el que passi com el persontage de Miguel Strogoff no hi ha res que em pugui detindre."

La isla del tesoro, Stevenson

Títul: La isla del tesoro.
Autor: Robert Louis Stevenson
Edició: Diari El País,S.L. 2004.
Traducció i notes: María Durante.

On es troba la illa del tresor? Es diu que Stevenson va inspirar-se en una illa del Carib, "isla de la juventud".

La Pirateria al carib.


ELS PIRATES EXISTEIXEN AVUI DIA?
PER QUÈ ES CONVERTEIXEN EN PIRATES?

JOHN SILVER

Al llarg d'aquest viatge amb el Jim, el personatge de John Silver m'ha creat molta desconfiança ja que sempre dubtava sobre si en el fons era bò o era dolent. M'ha creat molta incertesa al llarg de tota la lectura. Per a mi aquets personatge té dues cares.

I TU QUÈ CREUS?

I a tu quina part del llibre t'ha agradat més?

"¿Cuando un cuerpo encuentra a otro cuerpo o cuando un cuerpo agarra a otro cuerpo?"

Si un cuerpo encuentra otro cuerpo...

Phoebe tenia raó.

Allò que li agradaria al Holden Caulfield és observar com uns altres nens com el seu germà Allie, juguen en un camp de sègol, la seva tasca consistiria en impedir que aquests nens caiguin al precipici, represnetat per la mort i també pel món fals i hipòcrita que els adults volen construir.

Per tant els infants són l'únic paradís possible, són el futur, ells poden canviar el món. Per això Phebe tenia raó quan va dir: "Cuando un cuerpo encuentra a otro cuerpo, cuando van entre el centeno..."

"¿Dónde van los patos en invierno?"

Aquesta és una pregunta que els nens es molt possible que es facin , és la típica pregunta que un nen et faria, per què ells són observadors, lliures i sobretot curiosos, molt curiosos.
Però els adults ni es paren a pensar en coses tan simples com aquestes, no tenen curiositat.
Amb aquesta pregunta Salinger fa una crítica a la societat.

Els ànecs a l'hivern migren o FUGEN a llocs més cálids. Per tant fan un viatge, de la mateixa manera que el protagonista, aquest no vol acceptar el destí del seu viatge, la maduresa, i per això intenta FUGIR constantment. D'aquesta manera Salinger constata la seva crítica a la societat.

El guardián entre el centeno

Títol: El Guardián entre el centeno
Autor: J.D.Salinger.
Editorial: Alianza.
Traducció: Carmen Criado

L'Autor d'aquesta obra és Jerome David Salinger, aquest és conegut principalment per la novel·la "El guardián entre el centeno".
Salinger té una manera d'escriure molt peculiar, més encara si el contextualitzem al voltant del anys 1950.
Va ser un escriptor molt revolucionàri i va avançar-se al futur parlant d'una gran ciutat com Nova York. Utilitzant constantment objectes com el tabac, el cotxe, el whisky. Parlant de temes molt censurables en aquells anys com el sexe, la prostitució, la insolència, etc.
Aquesta novel·la és un viatge al passat i com a tal apareixen constantment mitjans de transport, objectes i tot allò necessàri en els viatges: tren, taxi, autobús, maletes, estació, hotel, etc.
La tècnica utilitzada per introduir-te a la història és fantàstica, sembla que t'agafa i tempeny a llegir-la.
Aquest viatge, Salinger, ens el transmet mitjançant la biografia del protagonista, Holden Caulfield, al voltant d'aquest hi crea un nou món, amb uns nous personatges i unes noves vides, però amb els mateixos problemes de la vida i la societat.
Sens dubte aquest llibre està ple de valors i sentiments de tot tipus.
La tendresa, és per a mí la clau d'aquesta obra, el que la fa tan especial i el que més m'ha emocionat.
La importància que l'autor dóna a la cultura tant literària, cinematogràfica, teatral o musical hi són presents al llarg de tota la novel·la. Allò que sens dubte m'ha fascinat més de tota la novel·la, és que no resol la incògnita i la deixa a imaginació del lector.

Preguntes que m'han sorgit a partir del llibre:

"¿Dónde van los patos en invierno?"

"¿Cuando un cuerpo encuentra a otro cuerpo o cuando un cuerpo agarra a otro cuerpo?"

ENS ENDINSEM EN LA LECTURA I EN L'ESCRIPTURA

Vull fer d'aquest blog una petita biblioteca personal a més de crear una eina que em serveixi de referència literària.
Com que nosaltres som futurs professors, és indispensable que tinguem gust per la lectura i per l'escriptura. Això només ho aconseguirem d'una manera: LLEGINT I ESCRIVINT.
Per tant aquest blog serà la meva eina per plasmar i opinar sobre tot allò que llegeixo mitjançant l'escriptura.